LA MEVA EXPERIÈNCIA AMB LES TECNOLOGIES

Des de l'assignatura de noves tecnologies aplicades a l'educació(NTAE) de magisteri de ed. física, hem de fer la nostra tecnoautobiografia.

Des de que vaig néixer que estic rodejada de tecnologia. No es pot comparar les condicions d’una mare a l’hora de tenir el seu fill, ara, que fa un o més segles.
Així doncs ja el fer la meva primera respiració en la vida real, estava rodejada d’aparells.
Però mica en mica, i anant creixent vas descobrint nous artilugis, i potser al principi me’ls mirava com una cosa ben estranya, poc natural, però els acabes utilitzant el dia a dia, i aquella primera sensació desapareix.
Jo sóc de la generació Einstein, la que ha viscut sempre rodejada de les noves tecnologies. No puc recordar la època en que no hi havia televisió, o mòbil... ja que sempre he viscut amb ells.

- La televisió?, cap novetat per mi. Des de petita enganxada a la pantalla només aixecar-me al matí, amb els dibuixos de la TV3.


- Més endavant, la ràdio o les minicadenes, ja que com que m’agrada molt la música, sempre me refugiat en aquests aparells. La radio va lligada a tota una xarxa de ones aèries, que et permeten escollir entre diferents programes, així doncs amb la radio era lliure d’escoltar mils i mils de cançons, amb la intriga de quina seria la següent.

- La gameboy i play station. A mi no m’agraden, en general, tots aquests aparatets que et tenen pendent d’ells mentre i jugues, que no pots fer altre cosa, mentre els estàs utilitzant. La seva funció és entretenir a la gent, però amb mi no ho aconsegueixen, a la que acabo una partida, ja me n’he cansat. Així doncs no sóc una consumidora d’aquesta mena de tecnologia, tot hi que ho veig de molt a prop ja que el meu germà si que n’és un fan.

- El mòbil. Jo vaig tenir el meu primer mòbil quan era força petita, i en aquell moment no era tan comú que

els nens de uns 10 o 11 anys en tinguessin. Era un aparell que es reservava més per els adults. Ara al cap d’uns anys tot a canviat, i de ben joves ja en tenen.
A mi me’l van comprar perquè pogués cantactar amb les meus pares, i ells amb mi en qualsevol moment, ja que jo passava moltes hores fora de casa, entrenant, competint, fent música i altres activitats educatives.

Però encara que fa ja molt temps que tinc mòbil, no ho trobo un aparell imprescindible, i no estic pendent d'ell en tot moment com fan molts joves.

Si no en tingués no seria res greu, la veritat, encara que ara més de molta ajuda per contactar am els meus pares, després de les classes, ja que no puc arribar a casa si no em venen a buscar.

- L’ordinador. Si que recordo quan vam tenir el primer ordinador a casa. No l’hem tingut sempre, encara que des que els meus pares van arribar amb la caixa de cartró i jo vaig veure què era, ja no me n’he separat. S’hi pot jugar, escriure, escoltar música, mirar fotos... i infinitat d’activitats que ja estan arrelades a les nostres vides com una cosa normal del dia a dia. Així doncs a casa ens facilita moltíssim la feina, amb entrega de treballs, amb busqueda d’informació, en mantenir contacte amb altre gent.
Aixó sí, només fa uns 3 anys que tenim internet. I el motiu, el meu pare, que es negava a posar-ne. Però al començar jo batxillerat, va veure que era una eina necessària per mi, i en va contractar uns serveis. Moltes vegades he intentat pensar per quin motiu el meu pare no volia internet, he intentat posar-me a la seva pell, i he arribat a la conclusió que ho feia per simple protecció als seus fills, ja que internet es molt útil, però a la vegada pot arribar a ser molt perillós, ja que tothom hi té accés.

...*

__________________________________________________________

BONA I NO TAN BONA EXPERIÈNCIA

I m’agradaria explicar una anècdota que se m’ha passat pel cap al anar recordant coses de la meva vida. Quan tenia uns 7 anys si no recordo malament, van apareixer al mercat, els tamagotchis, uns petits aparells que cavien en el palmell de la mà, i que eren per nens. Eren com una petita mascota electrònica. Tu l’alimentaves, el netajaves, li cantaves cançons perquè dormís, li feies fer esport, i tot des de una pantalleta, i apretant 4 botonets. En podies triar de tots els colors, i no eren gaire cars, així que tothom de la classe va acabar per tenir-ne un. El meu recordo que era rosa, amb els botons grocs, i jo cuidava la meva mascota com si d’un animal real es tractés. Així doncs d’acord amb el que hem d’exposar en aquest text, aquesta és una de les meves bones experiències amb la tecnologia, una bona experiència, que ràpidament es va convertir en frustració, quan una professora que no volia veure ningú amb un tamagotchi a la mà, me’l va agafar. I allà en el seu calaix el tenia, dia rere dia, sense que jo pogués cuidar la meva petita mascota digital.

I al cap d’una setmana o més temps, ja que no ho sabria dir en exactitud, per a mi va ser una eternitat, la professora que ja la veia com una bruixa torturadora de nens, me’l va tornar. En aquell moment recordo haver sentit alegria, que va passar a ser un plor al veure que la meva mascota sabia mort. I vaig voler fulminar amb la mirada aquella odiosa persona que havia matat el que en aquell moment era molt important per mi, però les llàgrimes i la indiferència d’aquella dona, ho van impedir.
Més tard vaig fer néixer prement un botó un nou animalet, i recordo que el vaig cuidar igual de bé que el primer, encara que l’odi per aquella professora no va desaparèixer, i m’ha permès recordar tota aquesta història.

__________________________________________________________

*I podria seguir escrivint molts més aparells que he utilitzat durant la meva vida, però només en vull remarcar dos més, que són els més actuals i novedosos per mi.

- el portàtil, farà ara un any que ja tinc el meu propi ordinador, i és portàtil. Mai havia tingut un aparell d’aquestes característiques entre les mans i al tenir-lo m’ha facilitat molt les coses, sobretot a mi, que sóc una persona que mai no paro per casa i sempre estic per un lloc o altre.

- I el que em van regalar ara farà un més, el IPOD. Fins ara havia tingut MP3 per escoltar les meves musiques, i ara tinc el Ipod, on hi puc posar des del meu ordinador molte més cançons, i també fotos i videos per mirar des de la pantalla de l’aparell. Crec que tant els Mp3 com els Mp4 han estat un gran pas en les tecnologies per escoltar música, s’ha reduit moltíssim la mida dels aparells, així doncs ha augmentat la comuditat del consumidor, i també la faciltat per utilitzar-los.
També vull afegir que el passat dia 24 de setembre va ser el meu aniversari, i em van regalar un nou complement per el Ipod. Uns altaveus per l'Iopod, on hi coloques el teu ipod, i escoltes la música no només a través d'uns auriculars, si no que ho pots escolatar al volum que vulguis.

I així una petita part de la meva vida, que tot hi haver nescut en la generacio Einstein, em trobo dia a dia amb dificultats a l'hora de fer servir els nous aparells que apareixen en el mercat, i realment us he de confessar que m'agarden tots els nous aparatens que van inventan , però que un cop els tinc entre les mans, el començament hem costa dominar-los i saber per mi sola, com s'utilitzen i de quina forma s'han de maniolar.

A l'assignatura de NTAE, espero millorar en el domini de programes que són realment indispensable per treballar a les escoles. I així poder fer unes classes més dinàmiques als meus alumnes, deixant lliure la imaginació a l'hora de crear noves activitats pels nen i nenes utilitzant la tecnologia que tan els agrada.

Fins el proper comentari...